Modest Barrera
Pensaràs que és un atreviment. I tant. Però no voldria ser jutjat per aquesta carta, ni per cap altre motiu. Ja he comparegut massa vegades davant de tribunals. Ni un judici més. Probablement, perquè soc conscient que ja estic condemnat, pràcticament mort. I per coses que matribueixen de les quals no tinc cap responsabilitat. No cal dir que més que de judicis és aquesta una època de condemnes. Així comença una relació epistolar bastida a partir duna confessió damor que amaga tota una trama daspiracions, frustracions, delits, delers i revenges en una època obscura on probablement per això tot era possible.
Es pot amar en un temps de postguerra? Hi ha esperança per a una esperança per a una persona amagada per por a les represàlies? Què faran aquells que, havent sobreviscut a la guerra, poden encara triar el seu destí? Aquests són alguns dels interrogants que planteja Com és de gran el meu voler!: una novel3la en què la passió i linterés sentrecreuen en una relació aparentment impossible.
