Enric Casasses
Escriu poesia en forma de teatre (Dom, Monòleg del perdó), amb forma darticle (El poble del
costat), de forma de dietari (Diari dEscània), agafant forma dassaig (assagets, Intent de comentarhi
el poema den Joan Maragall Soleiada) i forma de poesia (Calç, Canaris fosforescents, El nus la
flor
), a més dun llibre amb sense forma (Uh). Darrerament ha recollit els poemes llargs (Plaça
Raspall, etc.) al volum Soliloquis de nyigui-nyogui. Part de lobra ha sortit en enregistraments amb
músics com P. Comelade, F. Gasull, els Triulet o Don Simon & Telefunken, i té força difusió en
persona en recitacions en tota mena dàmbits. Al costat daixò, fa feina de literat amb estudis i
edicions de Girbal Jaume, Vallmitjana, Vilacasas, Vinyoli, Verdaguer, Víctor Català i altres.
«Vaig escriure els Coltells el 1997, just quan havia tornat a insta?lar-me a Barcelona després duns
anys a Berlín. Vam trobar un pis a lextrema esquerra de leixample, com es veu en algun dels
versos del llibre. També hi ha el retrobament amb el món escalenc de can Figueres, i el ròssec
encara berlinès, i més coses. Els Coltells shavien publicat el 1998 i ara els reprenc havent-hi fet
uns quants retocs, petits i pocs. Hi he afegit una mica de puntuació, només una mica, en els casos
en què una coma o dos punts ajuden a aclarir un punt. Amb els vint-i-pocs anys que han passat, hi
ha dos o tres versos que parlen de coses que ja no hi són (com la sagrada família de quan era quasi
tota de Gaudí) però la majoria són tan vigents o tan anacrònics avui com el primer dia.»
