Chust Calero, Manuel
En el context de la revolució burgesa, la nova classe social ascendent necessitava crear l'aparell coercitiu específic capaç de subrogar el feudal: nació enfront de senyoriu, exèrcit nacional enfront de mainada senyorial, dret contractual enfront de dret consuetudinari, ciutadà enfront de vassall... Milícia nacional enfront d'exèrcit senyorial tradicional...
La present obra contempla la Milícia nacional com un aspecte essencial instrument i escenari de la verificació de la mateixa revolució antifeudal, per a conformar un verdader factor mediatitzador del règim capitalista que s'il·lumina.
L'aproximació a la dita institució, decisiva, es fa a través dels aspectes que en caracteritzen l'existència: organització, reglament democràtic, composició socioprofessional, la inevitable i imprevisible politització..., però també per mitjà de les directrius civils que emanen de la institució genuïnament revolucionària: l'Ajuntament... i l'especificitat de la conjuntura històrica.
A mesura que la revolució s'intensifica, la Milícia incorporarà a files sectors populars, les aspiracions polítiques dels quals prompte superen les altres establides per la burgesia. La reivindicació democràtica progressivament manifestada en la Milícia, proporciona al dit peculiar aparell militar la seua definitiva empremta revolucionària. I en justa correspondència la converteix en primer objectiu a desarmar per part de la burgesia moderada que consuma la revolució.
