Carmen Alcalde
Un testimoniatge singular i punyent de la hipocresia i la brutalitat de la dictadura, a mig camí
entre la novel·la d'aprenentatge, lautobiografia i el relat epistolar. Trencant gèneres, Carmen
Alcalde persegueix suposades veritats que en realitat són paranys. Desemmascara des de
dintre, entre el desencís i la ràbia, el catolicisme integrista i malaltís dels col·legis de monges, la
captació dànimes càndides i la intransigència de la Secció Femenina de la Falange o
ladoctrinament sectari de lOpus Dei disfressat de modernitat seglar.
Amb el conflicte sempre latent de la seva condició de lesbiana, l'autora narra episodis
colpidors, de vegades hilarants i de vegades sòrdids, que destapen la maquinària de control del
franquisme. Perquè la veritable història, la que marca les nostres vides, sempre està entre les
ombres. Després del desengany i la deserció del bàndol franquista, planta cara al règim des del
periodisme més combatiu i s'implica amb el partit comunista en la lluita clandestina. Al final de
la seva escapada, però, la revolució de la dona continuarà pendent.
"Cronista de la societat en què va desenvolupar-se, lescriptora de les cartes avui reeditades
troba en la literatura lexpressió viva i directa, no per aspirar a la fama o al reconeixement, sinó
per explicar les experiències viscudes i sofertes al llarg duns anys. Una llarga lluita per
lautoafirmació no exempta de contradiccions. En cap cas no pretén dimposar la seva raó als
altres, sinó deixar constància dallò viscut i de vegades superat. Sense excessos de llenguatge,
obre el cor i confessa fets personalíssims i moments íntims que resulten interessants per
caracteritzar una època i el fons dunes persones, la intrahistòria de la família, els amors, les
amistats, els estats dànim, el drama, la farsa i la tragicomèdia de la realitat que lenvoltava". (de
l'epíleg de Josep Clara, historiador)
