Calatayud Giner, Salvador
La preeminència de la xicoteta propietat en les estructures agràries valencianes contemporànies ha sigut un tema recurrent, però poques vegades abordat des del punt de vista documental. El present llibre intenta cobrir eixe buit centrant-se en el període cronològic durant el qual la propietat llauradora va començar a guanyar posicions en una agricultura dominada per la gran propietat i la renda.Els resultats mostren que el procés va ser lent i no es materialitzaria plenament fins a ben avançat el segle XX. A més, paral·lelament a l'accés creixent a la propietat d'arrendataris i jornalers, es va assistir també a una renovació generalitzada de les grans possessions: nous capitals arribaven al camp llavors, al mateix temps que els terratinents rendistes cedien els seus llocs a uns altres amb una capacitat empresarial més gran procedents moltes vegades de les mateixes oligarquies locals.No es va tractar, per tant, d'una evolució en un sol sentit. Per contra, burgesia agrària i xicotets llauradors van consolidar les seues posicions renovant-les i participant amb ritmes i intensitats diferents encara que complementàries en l'impuls de l'agricultura comercial exportadora. En darrera instància, transformacions en els usos del sòl i canvis en les estructures socials agràries s'interrelacionaven i se sustentaven mútuament, i configuraren una manera específica de consolidació del capitalisme en el camp.
