Llorens, Juan Vicente
Els extensos i complicats «programes» pintats per Antonio Palomino a València es revelen com una exemplar il·lustració del pensament teològic, però també de la pietat popular que caracteritza l'Espanya del segle XVII.
Com és sabut, en aquells anys la pintura no era un mer exercici estètic, les arts en general tenien un compromís ideològic que complir, com a expressió d'un complex panorama espiritual en què sovint hi són presents problemes d'ortodòxia religiosa.
Una lectura directa i individualitzada dels «programes» és ja per ella mateixa d'un interés extraordinari en l'àmbit de la iconografia. Però ha estat un estudi de conjunt el que n'ha desvelat una interpretació que oferia possibilitats de major transcendència, diferents nivells de comprensió.
L'estudi iconogràfic, doncs, ha estat el primer pas per conéixer un missatge ple de continguts, immers en un context sòcio-religiós molt concret, i en el qual es justifica, en sintonia amb les imatges representades, el pensament estètic del seu autor.
