Irles Vicente, María del Carmen
Amb l'abolició dels furs en juny del 1707, les institucions municipals històricament vigents en l'Antic Regne de València caracteritzades per l'ús del procediment anomenat d'insaculació per a la selecció dels seus principals càrrecs de govern- sofriren una brusca alteració. El model institucional tradicional i propi dels valencians fou suprimit i reemplaçat pels procediments, lleis i pràctiques vigents a Castilla. En aquest llibre s'estudia amb deteniment cóm es desenvolupà tot el procés de gestació dels nous ajuntaments a les principals ciutats i viles valencianes, així com la manera de selecció del personal polític encarregat d'assumir el seu govern: els regidors. Els nous càrrecs, que foren proveït amb caràcter vitalici pel monarca, havien de reunir una sèrie de requisits per a aconseguir la designació, el més important dels quals era pertànyer a un dels dos grups als que es va permetre l'accés al consistori: cavallers o ciutadans.
L'autora, analitza les característiques dels individus que assumiren l'administració dels municipis valencians al llarg del segle XVIII, així com les tècniques utilitzades per a perpetuar-se en el poder. A més de perfilar el seu estatut jurídic, les professions que exerciren, la quantia del seu patrimoni o el nivell de rentes que tenien reconegut, també s'ocupa de la seua mentalitat i de les estratègies matrimonials que utilitzaren.
Les difícils relacions mantingudes en el si d'alguns consistoris al llarg del set-cents, tant entre els propis regidors com entre aquests i els delegats de l'autoritat règia, són abordades, així mateix, des d'una perspectiva que combina la història institucional i la història social del poder.