Marquard, Odo
Adiós a los principios (1981), anterior a Apologia de lo contingente (1986) [Cf. n.º 13 d'aquesta mateixa col·lecció], no és un cínic comiat de la tradició de la modernitat, sinó una acceptació selectiva i una renúncia, sense nostàlgies, a la desaforada ambició d'una fonamentació o reconstrucció sobre principis absoluts. Inclou una instructiva i suggeridora autobiografia intel·lectual i una sèrie d'assajos, vertaders clàssics del gènere, que escometen una lúcida crítica a les versions dogmàtiques i monoteistes de la filosofia i de la política així com un elogi del politeisme axiològic i de l'escepticisme hermenèutic inspirat en l'anti-principi de la finitud humana.
