1r Col·loqui d'Història Agrària

Entre el 13 i el 15 d'octubre de 1978 la revista Estudis d'Història Agrària, amb la col·laboració de Recerques, va organitzar a Barcelona el I Col·loqui d'Història Agrària que abastava cronològicament les edats moderna i contemporània. Una part dels treballs presentats aleshores és el que ara publica la Institució Alfons el Magnànim. L'estructura d'aquella trobada girava entorn de dues conferències fetes per Rodney y Mark Harrison, la presentació de comunicacions (en total unes quaranta, a mes de tres estats de la qüestió sobre Catalunya, País Valencià i Mallorca) i un debat amb la Unió de Pagesos de Catalunya amb la participació de la de Mallorca i de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià. El treball de Rodney parteix de la crítica del concepte de camperolat preindustrial considerat com etern, negant que tinga una dinàmica pròpia i aïllada de funcionament, donat que, precisament el camperol pertany a una formació social concreta de la qual no pot extraure's i de la qual rep les seues característiques. Al si del mode de producció feudal, l'aspecte característic de les relacions entre senyors i camperols i, en aquesta via, el contracte feudal, no és més que el resultat jurídic d'una relació de força. Mark Harrison, per la seua part, fa una anàlisi de l'obra de Chaianov i, després de recordar que les crítiques fetes a aquest autor rus foren sempre polítiques, afirma que la seua obra s'ha de sotmetre a una crítica científica que reconsidere el concepte d'economia camperola i que analitze allò que té de positiu o negatiu la petita agricultura o el cooperativisme. Els estats de la qüestió presentats s'ocupen dels problemes i els treballs d'història realitzats a Catalunya, País Valencià i Mallorca. En el de Catalunya se sintetitzen qualitativament les aportacions fetes en relació a l'estructura de classe al camp, al conreu, les tècniques i l'utillatge, a la producció, els preus i la formació del mercat, i, finalment, als conflictes agraris, les actituds polítiques i les mentalitats. Tot això partint de la base que la Sentència arbitral de Guadalupe no va posar fi a la conflictivitat social al camp català. Al País Valencià se segueix, en la seua estructura, Marc Bloch, i considera d'entrada que la societat rural valenciana és estretament lligada, a través del temps, a la gènesi i evolució del senyoriu, els orígens del qual no han estat, encara, sòlidament establerts. Demografia, estructura de la propietat, conreus, tècniques, producció, preus, etc., en relació a les transformacions agràries són, entre d'altres, els temes tractats. En relació a la historiografia mallorquina, a l'estat de la qüestió presentada s'hi analitzen qualitativament les aportacions fetes sobre els problemes agraris existents entre la conquesta catalana i l'estructuració d'una nova formació social a Mallorca fins al segle XX.